En motiu del Dia Escolar per la Noviolència i la Pau (DENIP), NOVACT publica el primer Briefing Paper de l’Observatori per a la Prevenció dels extremismes violents (OPEV): “La prevenció de la radicalització i el terrorisme a les aules de Catalunya“. El seu objectiu és oferir una reflexió crítica sobre el protocol PRODERAI que es va dur a terme fins el curs passat, analitzant els seus objectius i les bases teòriques que ho regeixen en relació a les evidències de la recerca acadèmica, a més de dotar de pistes de seguiment de cara a la potencial implementació del PRODERAEV, aturada ara mateix a ciutats com Barcelona però amb un recorregut excessivament encriptat. El document vol així mateix proposar unes consideracions sobre els riscos de la seva engegada a la llum d’experiències similars aplicada en altres països de l’espai europeu.

En resposta als atacs terroristes de Barcelona i de Cambrils del 17 agost de 2017 la Generalitat de Catalunya va proposar estendre el Pla de “Prevenció, Detecció i Intervenció De Processos De Radicalització Als Centris Educatius” i el relatiu “Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista” (PRODERAI) dissenyat pels Mossos d’Esquadra i el Departament d’Ensenyament i lloc per primera vegada en marxa a partir de finals de 2016 . La prolongació del protocol que la Generalitat comporta la involucración directa dels professors i ja no només als directors de centres educatius, com a previst anteriorment, perquè estiguin capacitats a assenyalar possibles casos de processos de radicalització en curs entre l’alumnat, així com prevenir-los. Després de les polèmiques suscitades, el programa passarà a anomenar-se Procediment de Detecció de Radicalisme i Extremisme Violent (PRODERAEV)

El Protocol PRODERAI presentava nombrosos punts problemàtics que no solament posen en qüestió la seva eficiència en la prevenció dels extremismes violents als centres educatius, sinó que generen un fort risc que es reveli contra-productiu. Aquests aspectes són en part imputable a les bases teòriques sobre les quals es basa aquest protocol, exposades superficialment en el document explicatiu difós pel Departament d’Ensenyament i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Aquestes bases teòriques són controvertides ja que es troben escassament corroborades per estudis empírics i són, avui dia, profundament criticada per un corrent d’investigadors acadèmics que aborden el tema de la radicalització des d’una perspectiva crítica.

Així mateix, el protocol PRODERAI guardava certes semblances amb iniciatives adoptades anteriorment en el context europeu, programes de prevenció de la radicalització que estan sent avaluades molt negativament tant per la societat civil tant per part de la comunitat acadèmica. Les primeres avaluacions d’experiències realitzades en altres països com per exemple el programa PREVENT en el Regne Unit, ofereixen l’ocasió de prendre consciència dels riscos i dels límits que presenten aquests tipus de programes de prevenció de la radicalització en l’àmbit escolar, i enriqueixen la reflexió sobre els punts crítics que aquests últims presenten.

 

Related Articles
Visit Us On TwitterVisit Us On FacebookVisit Us On Youtube